ell no escriu sinó que les paraules li vessen les metàfores el massacren des de dins com bolets com xampinyons com fongs com mugrons que sesgargamellen de tant bramar i barrinar li surten els espasmes literaris des de les entranyes ell no viu sols es dedica a segregar poesia contínuament exaltadament i tampoc no treballa perquè sha demanat una baixa laboral després de temps de misèries com lorella esquerdada del pintor que es talla les camàndules a la distància exacta del pigment i dels cans que sestremeixen en les ampolles pornogràfiques dins del quadre de la biblioteca infinita ell no recita ell canta ell el que fa és celebrar cada síl·laba i cada pasta de literat amb la dosificació exacta del súmmum que encarna la forma més orgànica del viure i dençà que ell no va a la feina a partir del moment en què els seus alumnes han quedat orfes
De lepíleg de lord alorda
