Zbigniew Herbert, un dels més destacats poetes, assagistes i lliurepensadors que ha donat lEuropa del segle XX, defineix els assajos que conformen Un bàrbar al jardí com un «conjunt desbossos, el relat dun viatge»: una definició senzilla i humil que lhonora, però que de cap manera no li fa justícia.
Aquests esbossos són una de les fites de lassagística europea i aquest viatge que encetem no és un viatge qualsevol, sinó un bellíssim camí que recorre la història i lart de la Mediterrània, bressol de la cultura doccident.
Amb suprema elegància lescriptor transita entre els mestres anònims de les coves de Lascaux i atorga una vitalitat sorprenent a les seves pintures; exerceix la millor defensa imaginable dels templaris davant del Tribunal de la història; posa tota la seva erudició per tal descatir els condicionants artístics i humans sobre els quals salçaren les grans catedrals gòtiques, o traça inquietants i subtils paral·lelismes entre la fulminant inquisició que patiren els càtars i els totalitarismes contemporanis.
Un bàrbar al jardí obre les portes de les muralles pretesament insuperables que lacademicisme clàssic ha alçat en el terreny de la crítica de lart, i amb talent i destresa enlluernadora quan convé amb subtil i sorneguera ironia, allibera lart de rigideses i aporta una mirada plena de sensibilitat arreu on el viatge el porta.
Gràcies a lexcel·lent traducció de Manel Bellmunt, el lector en català té a la seva disposició una de les obres mestres del segle XX, un monument literari que no es pot deixar perdre, un viatge inoblidable a les arrels de la nostra cultura.
