Unes cascades en una fotografia de família, ansiolítics al calaix, una casa darena i una de brossa, la mar, un alienígena i una verge trobada al bosc, una botiga de primera línia de platja, una bola de foc al pit i uns personatges que sencenen de desig i de ràbia, es defensen, cerquen refugi, senvesteixen, fugen una vegada i una altra, es deixen endur, escanyen crits i riuen fora de lloc. Els contes dUn gat negre al jardí estan escrits amb delicadesa, una llengua poderosa i una mirada sòbria, i comparteixen imatges i atmosferes, i protagonistes que sesforcen fins a labsurd per adaptar-se a la seva realitat i per entendre els mecanismes de les relacions amb els altres. El jurat en va destacar «lestil depurat, que flueix perfectament bé, la llengua espremuda i expressiva, la voluntat de dir sense ensenyar-ho tot, i la melangia que impregna tots els contes duns personatges femenins que estan acabant la joventut i encara no han trobat el seu lloc al món, que estimen dones i també estimen homes però sempre amb una certa distància, com si es giressin cap endins».
