Apareguda lany 1929, reflecteix lenfocament molt personal de lautora a lhora descometre el tema de LES DONES I LA NOVELLA. El punt darrencada se situa en la necessitat, per a les dones que volen esdevenir escriptores, de lexistència duna cambra pròpia amb pany i clau i cinc-centes lliures de renda anuals. Però el text que presentem transcendeix aquest tema principal i no tracta solament de lestatus de la dona, sinó també de la intelligència creativa, de la naturalesa del geni i de la fatalitat del feixisme. El llibre és enèrgic, lúcid, convincent, divertit; és, de fet, una obra mestra (Johnm Lehmann).
