Una novel·la sobre la gran epopeia humana que va representar a mitjans del segle XIX la construcció del Canal dUrgell, una de les obres més ambicioses de la seva època a tot Europa. La ciència, el progrés i la raó havien de servir per dur laigua al desert dUrgell, una terra eixuta, pobra i desolada per les guerres carlines. La seva construcció, amb capitals catalans i fent servir presidiaris, va trasbalsar els habitants de la zona. Lobra era alhora un prodigi tècnic i un drama humà. Lendemà de lobra els resultats no van ser els esperats: un fracàs, una derrota. Només un segle més tard lefecte del Canal va fer un tomb sencer i va canviar totalment la plana, que es transformarà en verda i fèrtil.
Més enllà de la història concreta, la novel·la esdevé una metàfora de tots aquells episodis històrics alguns de ben pròxims en què la gent es revolta espontàniament contra una situació injusta i hostil i somia una revolució per canviar-la. Amb esperança i sacrificis, amb errors, contradiccions i heroisme i una sensació de decepció i de fracàs. Només després de molt temps sabrem si aquesta gesta, que semblava fracassada, és o no la llavor dun canvi positiu. No pas dun paradís a la terra, però sí dun món millor.
