Antoni Llull Martí és un dels grans referents de la ludolingüística en llengua catalana. Aquest nou recull denigmes, formulats en vers a lestil dels antics glosadors de Mallorca, presenta uns versos que, a manera dinvitació, ens conviden a endinsar-nos en la seva lectura: «Com els antics glosadors / he volgut fer endevinalles. / Ja ho sé, això són antigalles, / però si ets llest i no hi falles / el joc pot ser-te agradós».
Les endevinalles, emprades des de fa mil·lennis per totes les cultures com una forma dexercitar lenginy, són rodolins enigmàtics que, amb jocs de paraules, presenten alguna característica de lobjecte que sha de descobrir. Convidant-nos a pensar fins a arribar a la solució, acostumen a fer servir la metàfora o el sentit figurat com a recurs literari. Són, en grans termes, un tipus de desafiament mental, joc o passatemps en què sofereix a algú un trencaclosques formulat de manera precisa i específica perquè, amb dosis de raonament, intuïció i imaginació, intenti trobar-ne la solució.
