Seguint lestil narratiu de Fusta d'eucaliptus cremada, lEnnatu Domingo fa viatjar els lectors amb ella en un relat nòmada a través de diferents països entre Europa i Àfrica i mitjançant diferents nivells de narració intercalats. En aquest nou llibre, lautora rememora la seva estada com a voluntària en un camp de refugiats de les Nacions Unides al nord de Grècia lestiu del 2017, on hi vivien milers de persones arribades per mar fugint de conflictes darreu. Aquesta experiència es converteix en un mirall: al camp hi havia dones joves refugiades que, com lEnnatu, també provenien dEtiòpia i es preguntaven com era que ella era a laltre costat; a la vegada que, de totes les dones joves europees que feien de voluntàries, lEnnatu era lúnica no blanca i fins i tot va ser confosa per una etíop refugiada, de les de laltre costat del mirall.
A partir daquí, fent anades i tornades dels records del camp de refugiats de Grècia fins a Maastricht, al sud dHolanda, on va viure i treballar uns anys com a politòloga investigadora, passant per països de lEuropa central i africans com Zàmbia, Kenya, Etiòpia, Zimbabwe i Senegal, lEnnatu construeix un trencadís amb reflexions sobre què significa viatjar sola com a dona negra i quines són les diferències de fer-ho des d´Europa cap a Àfrica i des d Àfrica cap a Europa. LEnnatu es fixa en la mirada que projectem els uns sobre els altres segons a quin costat del mirall ens situem i constata com les relacions entre Europa i Àfrica, en els àmbits del desenvolupament i la migració, es regeixen per un racisme inherent.
