Desenganyat, lector: no trobaràs en aquestes pàgines un tractat sobre la vida. Tampoc sobre literatura. Ni tan sols un fulletó que argumenti la importància de lobra dAntònia Vicens: és, precisament, llegint els seus llibres, que te nadonaràs i no voldràs abandonar-la. Lobra sempre abans que res, per davant de tot. Davant la proposta de fer aquest llibre, la resposta de lescriptora va ser clara: un sí i humilitat. «No sé si sen podrà arribar a fer un llibre, de la meva vida!», i ara tu també el vius, el llegeixes, lescrius, el tens a les mans.
Benvingut siguis, doncs, en aquesta festa de la paraula en honor a la Gran Dama de les Lletres Catalanes, que justament enguany fa setanta-cinc anys que cavalca en llibertat aquest món de lletres. Què importen lhivern, lestiu, la tardor, si la seva obra és sempre color, sang, pluja primavera? Antònia Vicens té massa deutes amb les flors. Nosaltres, el plaer descoltar-la. (Sebastià Portell i Clar)
