De l'exercici de trescar pels racons de la memòria, n'ha sortit l'escriptura que recupera no tan sols la cronologia d'unes relacions, sinó també les influències que exerciren, sobre el jove Jaume Armengol, que volia ser escriptor, tot un seguit de persones, notables o exepcionals, amb les quals, en algun moment de la seva vida, va coincidir.
Aquells anys, aquelles veus no només ens revela les relacions que afectaren el creixement humà de l'autor, no només ens fa un retrat, o un esbós, de la personalitat d'aquells qui va tractar, sinó que ens assabenta com varen néixer, i com s'enfortiren, els sentiments, les sensibilitats, les lleialtats envers una llengua, la pròpia, la materna, la catalana; envers una terra i la seva cultura.
