L'àvia somrigué i anà a mirar-se al mirall.
No és cert. Sóc lletja com una gallina sense plomes
digué ella, posant-se la margarida als cabells.
No diguis això, dona! Ets tan bonica com el sol!
I fes el favor d'afanyar- te, que hem d'anar a ballar!
Chema Heras relata en Avis la tendra història de dos vellets,
la Ramona i en Ramon, que accepten amb naturalitat el pas
del temps. La Ramona és presumida com una nena i en Ramon
es deleix per ballar amb ella. Mitjançant una estructura
acumulativa i un text molt poètic, Avis ens ensenya a trobar
la bellesa a través dels ulls de l'amor, ens mostra tot l'afecte
que pot encara romandre quan el cos es marceix i ens descobreix
els avantatges de viure amb un somriure als llavis.
