Amb Boscana, Laia Llobera ha afermat el seu camí poètic i ha continuat la senda iniciada amb Cicles i Més enllà dels grills, però sobretot ha consolidat la trajectòria que va marcar el seu anterior llibre, Certesa de la llum. Aquestes obres han situat Llobera en un lloc singular dins la poesia catalana jove, amb una veu distingible i única que ressona de manera molt personal i que aconsegueix de reunir una línia que es podria de?nir com a espiritual amb una altra de combat. (Lluís Calvo)
Arrel, tronc i escorça i fruits, la boscana de Laia Llobera i Serra que ara tarriba torna a viatjar a les arrels més sòlides i més fondes, i continua endinsant-se en els plecs i els matolls duna condició humana sempre ambigua i ambivalent. Per esprémer, en rèplica poètica i en lírica de les resistències íntimes, un nosaltres un ella desimbolt en la seva millor opció.
