Se senten corcs, motors. Em fan embalar.
Els persegueixo dins la canícula de lestiu, els dies del gos. Però els gossos mai no van embogir: diuen la veritat quan lhome no la suporta.
Tot això brilla tant perquè és a prop de la terra: no sen separa mai. Pastor pel nadir, rastrejador del fons del cel. Resplendent caiguda encesa, perigeu del seu viatge perifèric.
Però és ascendent i no té remei, refila. I pujar és sentir si es té o no es té la força. Si es té el gest de creuar aquest carrer buit, es fa.
I ara el veig: sha posat a cavar. El forat que fa potser arriba al món subterrani on riuen rates entre vidres i detritus. Tant se val, això és el món i cal escoltar-lo, fer nit aquí.
Si el despertarà una ombra de boc intuïda a la boca, o la regurgitació dun vell que demana aiguardent a la barra del bar, ja ho veurem.
Potser no dorm, que escriu. El plaer és suburbial, es vesteix de punk i junts entelen els vidres del cotxe.
«Aquella Venus / abandonada entre les heures» mobsessiona.
Però per molt que senamori del fosc formigó on seuen les noies i els quinquis («Tot és ple de déus», ens diu), no pot deixar de mirar el déu ruderal que els creix entre les cames. Allà on sapaguen els pitis o es vomita a trenc dalba, també hi creix la flor blava del desig i la paraula. I tot sho val.
Un cant a laltra cara; una celebració del contrast que, a alguns, ens mana.
Per sota de les veus interceptades, com secrets codis per obrir portes, dins la panxa de les muntanyes, la realitat es plega fins a desaparèixer (diu que és morta!). Apareixen els boscos, i els relats obscurs descuts perduts. Shi endinsa, sense dubtar-ho i sense aturar el seu pas expert; sentrellaça amb les bèsties des duna intimitat radical i orgullosa de ser-ho.
Perquè hi ha amor dOrient, hi ha amor de riu, hi ha amor dins els artefactes que desintegren el món, hi ha amor per tots els racons. (Tan sols un crit: lamor és làngel.)
Sha acabat o no, el combat? «La màquina de vapor», lembat sensual que colpeja els vostres cossos, no satura mai? Que no saturi
I és que quan el llibre sacaba, sents que ha deixat el motor encès.
És una remor, una pulsió que es regira per dins i et demana que acceleris. Els gossos han estat bordant tota lestona. No hem arribat encara, et diu a cau dorella. Ens hem desfet de lequipatge, hem cremat les proves, però tot ho portem a sobre: fem olor del camí que hem fet.
La intuïció em diu que «allò que mespera ja ha passat». Com a premonició abans dun gir inesperat.
Ja ens estan servint una altra copa a la barra.
Se senten els corcs, una altra vegada.
