COMPOST present quasi constant és un poemari que explora la transformació de la matèria física i emocional a través del cos, el residu, la culpa, el desig, la ferida i el símbol. Des duna veu que oscil·la entre el joc i la brutalitat, aquests poemes entren dins allò que sovint samaga: el que supura, el que sobra, el que no encaixa, per convertir-ho en espai de revelació.
Travessat per imaginaris orgànics, litúrgics i contemporanis, COMPOST present quasi constant entén la descomposició no com un final, sinó com una possibilitat de mutació: un procés alquímic on la lletjor, el dolor o lexcés poden esdevenir llavor, adob o brot.
