L'emancipació no és una utopia ni una qüestió del passat. Garo situa la qüestió estratègica com a l'element central que cal per rellançar l'alternativa avui en dia.
Malgrat tot, la història no sha acabat. El gran relat de la victòria de la democràcia sesquerda, la promesa de benestar generalitzat dels liberals daltre temps dona pas a lamenaça del pitjor agitada pels neoliberals, en un món gangrenat per lexplotació i les opressions, la competència generalitzada, les guerres i la devastació del medi ambient. En aquesta terra àrida, unes alternatives sense arrels broten i es marceixen mentre sesforcen per evitar els fracassos passats eludint la qüestió de lEstat o denunciant la «forma-partit», i redescobreixen de vegades sense saber-ho, de vegades somniant tornar a les arrels les inspiracions del primer moviment obrer del segle XIX. A contracorrent de la tendència que relega la perspectiva de lemancipació als registres de la utopia i de la nostàlgia, també contra lentusiasme que pot suscitar una opció «populista» inconscient de les seves renúncies, Isabelle Garo estudia en aquest assaig les condicions per a un rellançament contemporani de lalternativa. Considerant els problemes amb els quals topen molts dels pensaments radicals més en voga lEstat i el partit, el treball i la propietat, el dissens i lhegemonia-, lautora els recupera inspirant-se en Marx i Gramsci (i passant per Badiou, Laclau i Negri), en una operació que converteix la qüestió estratègica en el cor de les articulacions a inventar entre lanàlisi teòrica i la intervenció política.
