CANO, MÍRIAM / VICENS, ANTÒNIA / SALES, MARTÍ
Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) és periodista i escriptora. Ha publicat dos poemaris: Buntsandstein i Ancoratge. Col·labora en diversos mitjans culturals catalans, i centra el seu interès en la música, la literatura i el cinema.
Martí Sales Sariola (Barcelona, 1979) és escriptor, traductor i músic. Autor, entre daltres, de Huckleberry Finn, Dies feliços a la presó, Ara és el moment o La cremallera. Ha estat col·laborador de Time Out Barcelona i traductor dautors com John Fante, Shirley Jackson, Kurt Vonnegut i Jim Dodge. Ha liderat els grups Els Surfin Sirles i Convergència i Unió.
Antònia Vicens (Santanyí, 1941) ha destacat com a novel·lista amb obres essencials com 39° a lombra (Premi Sant Jordi 1967), Material de fulletó, La santa, Gelat de maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos. El 2009 levolució del seu procés descriptura desemboca en la poesia amb Lovely, seguit de Sota el paraigua el crit, Fred als ulls i Tots els cavalls. Amb aquest conte de Cremen Cels torna a la narrativa.
Tres escriptors reunits una setmana a una casa rural al Delta de lEbre, sota els efectes duna onada de calor, ressegueixen els arrossars en bicicleta, busquen refugi al mirador del riu o es tanquen a teclejar a lhabitació amb música clàssica de fons.
Una escriptora sobsessiona amb un batalló de brigadistes franco-belgues, mal equipats i amb escassa formació militar, que han de creuar lEbre en una missió condemnada al fracàs. Aclaparada pels dubtes i la imatge dels cossos duns soldats surant i tenyint de vermell lEbre es tanca al búnquer on van deixar rastre. Serà capaç dexplicar la seva veritable història? Sabrà fer-los justícia?
Una carta a loncle aventurer perquè recuperi la memòria. Una oda a la quimera del naturalista amateur i inventor que desafia els sistemes. I potser també una lloança a una vida dedicada a la dèria de seguir les pròpies dèries fins a les últimes conseqüències. Peripècies duna vida que encarna obsessions.
Na Conxa està malalta i els metges no saben si sen sortirà. El temps és llim que se li desfà a les mans. Es veu a si mateixa en una andana, esperant un tren. En un estació que no té portes ni sostre, envoltada de pins assedegats i núvols baixos. Els personatges de la seva vida se li apareixen per portar-la cap a laltre món. Dur-se lampolla als llavis és un gest recurrent. Aquest viatge definitiu serà refugi de veritats on trobar il·lusions i poesia.
Míriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens formen un triangle literari irrepetible que brilla en el panorama de la narrativa actual. En totes tres històries el passat ressona en el present. I totes tres, cadascuna a la seva manera, us faran endinsar en remolins daigües tèrboles.