La rebel·lió dels territoris de lantiga Corona dAragó i el posterior triomf de les armes borbòniques a la guerra de Successió espanyola (1701-1715) canviaren substancialment les relacions entre el monarca i els regnes. El model pactista que, de manera imperfecta, havia regit les relacions durant els segles xvi i xvii va ser substituït per un centralisme administratiu com a element unificador. La Nova Planta de govern significava la supressió dinstitucions medievals i convertia el regne en una protoprovíncia en la nova concepció unitària administrativa.
Eduardo Pascual analitza els prolegòmens de la redacció de la Nova Planta i les reformes institucionals a Mallorca i a Eivissa, una anàlisi extensible a les institucions menorquines on no saplicà la Nova Planta. El llibre es completa amb la transcripció de la Nova Planta de la Real Audiencia del Reino de Mallorca que inclou el reial decret de novembre de 1715 i la reial cèdula publicada el març de 1716.
