Al llarg de quatre anys entre 2010 i 2013, ambdós inclosos, vaig mantenir amistat amb un ase ronyós i savi que tenia el seu recer i pasturava tranquil pels camins que menen al campus universitari de la ciutat de Mallorca. Latzar féu que es produís el nostre encontre, que començàssim a parlar els ases parlen per voluntat del cel, de les nostres quimeres, de la mica dil·lusió que érem capaços dabocar en cada somni. Perquè sovint somniàrem plegats amb el meu amic, inútilment, que aquesta no és terra que atengui les petites imaginacions dels seus fills. Aquí, la decepció em va dir el meu amic, una tarda quasi fosca destiu, és una pàtria. (Gabriel Janer Manila)
