Doble joc de tres és la narració d un joc eròtic que esdevé obsessiu, la descripció d un procés d enviliment que sotmet, i trastorna, la voluntat del personatge. Qui proposa el joc, i en deixa constància del dia a dia, com si d un dietari es tractés, tot i ser conscient dels perills de la juguesca, de l engany que du implícit i del perjudici que pot causar-li, no pot evitar transformar-se en addicte de la perversa partida que ell mateix ha engegat. Allò que havia de ser un entreteniment de seducció, una forma imaginativa i plaent de trencar la rutina conjugal, esdevé en obstinat capteniment. I perquè cap obsessió no és prou compacta, hi ha, en el relat de la infàmia, la dispersió d un pensament morbós que, adesiara, s entretén en l entorn de la lucidesa. La gelosia i el sentiment de propietat són, finalment, a l origen de l aberració, de la pèrdua de la raó. Del crim, potser.
