Mentre el seu amic Bartomeu agonitza al sanatori del Brull, en Salvador rememora l'amistat que els ha unit. Encara no han fet els vint-i-cinc anys, i tenen molt en comú: són intel·lectualment brillants i ambiciosos; estimen l'art i la literatura; són insolents, provocadors i senten l'exaltació de la joventut; els agrada riure i parlar durant hores, s'admiren mútuament i han navegat plegats d'una punta a l'altra de la Mediterrània. Tot ho han compartit i celebrat, i és possible que s'hagin enamorat de la mateixa noia. Però aquest enamorament i les divergències ideològiques els han acabat allunyant. Som a l'any 1938, en plena guerra civil.
Basada en la relació entre els poetes Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Dos amics de vint anys és una novel·la de celebració de la joventut i l'amistat, però també és un relat sobre la fragilitat de la bellesa, que quan sucumbeix deixa el seu lloc a l'enyorança i a l'alegria d'haver-la coneguda.
