A principis dels anys 90 del s. XIX, Oscar Wilde es va dedicar aconstruir el seu pensament estètic en una sèrie de textos publicats en diverses revistes de l'època. D'entre aquests assaigs, destaca Elcrític com a artista (1891), escrit en forma de diàleg, que reuneixtant un innegable valor literari com rigor i profunditat filos.fics.Partint de la Poètica d'Arist.til per. alhora en consonància amb laintel·ligent ironia de les seves obres més conegudes, Wilde recrea una conversa extraordinària entre dos personatges, Gilbert i Ernest, quedespleguen alguns dels temes centrals de l'ideari estètic de Wilde,com ara el debat sobre els límits entre l'art i la crítica ol'ociositat i la contemplació com a requisits previs al cultiuartístic. Tal com faria en altres textos contemporanis, com ara Ladecadència de la mentida a l'hora de tractar la relació entre vida iart, a El crític com a artista Wilde inverteix l'enfocamenttradicional sobre la relació entre art i crítica i defensa que lacrítica és requisit previ (i no pas posterior) per desencadenarqualsevol procés artístic. Així, Wilde acaba establint una relaciódirecta
