Un jove travessa Barcelona amb el frenesí dun llibertí compulsiu. Hi va arribar fa vuit anys amb ganes de menjar-se el món. És a la ciutat on qui cerca, troba. I el nostre protagonista topa amb un entramat de passions, més o menys induïdes, que ell viu amb una inconsciència i una temeritat absolutes. Els seus intents dacceptar-se, dencaminar els desitjos de lentranya, dencaixar amb el fill ideal que la mare va somniar i els viaranys per on es perd una vegada i una altra lacaben conduint a una sala despera. Allà sha de fer unes proves per saber si una malaltia venèria circula pel seu cos. Aquesta saleta serà un purgatori on repensar lhistorial de la seva breu existència, una inspecció tècnica de cos i ànima. Aquí lesverament, vulgui o no, esdevindrà calma centrifugada.
Lescriptura de Sebastià Portell torna a esclatar en una novel·la collage: el retrat dun jove desorientat que fuig de lintens melodrama que lenfonsa en la indolència. El dia que va morir David Bowie és un cadàver exquisit debatent-se entre les eleccions personals i la moral de lleixiu que no ens és externa i que, duna manera o altra, portem a dins.
