Pel que fa al contingut, el llibre està estructurat en onze capítols. Comença, com no podia ser duna altra manera, per mostrar les meravelles que envolten laigua, una substància molt més desconeguda del que pensam, com segur haureu dadmetre després de llegir el primer capítol. Molts dels conceptes que sexpliquen ajuden a entendren daltres en els capítols posteriors.
A continuació, analitzam el paper que té laigua a latmosfera. Explicam com es formen els niguls o les boires, per què plou o com es forma un arc de Sant Martí, entre altres coses.
Seguidament, examinam la influència de laigua en el clima de Mallorca. Ho feim a través dun recorregut anual breu que acaba a lestació més plujosa, la tardor, fet que ens permet enllaçar amb una anàlisi a fons de les inundacions a la nostra illa.
Laigua ha modelat el paisatge, tant a la superfície com en el subsol. Torrents, coves, aiguamolls, etc. en són alguns dels resultats més visibles. Nhi ha daltres que, malgrat estar més amagats i passar desapercebuts, ens són vitals, com ara els aqüífers, els principals recursos per al subministrament daigua. Tot això i molt més queda recollit al capítol de laigua i el paisatge.
La vida està subordinada a la disponibilitat daigua en major o menor grau. Dedicam un capítol als principals animals vertebrats i a les plantes de la nostra illa que tenen laigua com a hàbitat, encara que sigui temporal, o que hi viuen a prop per garantir les condicions dhumitat elevada i constant que necessiten.
A partir daquest punt, el fil conductor del llibre són les relacions entre els éssers humans i laigua a la nostra illa. Per començar, ens centram en la disponibilitat daigua. En un territori sense cursos daigua permanents, la població sha hagut denginyar per tal de disposar daigua. Un capítol està dedicat al gran ventall de solucions aportades al problema de captar o extreure aigua. Analitzam el funcionament de fonts, sínies, molins aiguaders i, fins i tot, de la dessalinització. També presentam alguns exemples representatius.
Per disposar daigua, no nhi ha prou amb captar-la o extreure-la. Sovint, sha de transportar fins allà on fa falta i sha demmagatzemar per garantir-ne un subministrament continu. Canals, síquies, cisternes, aljubs o safareigs són algunes de les construccions fetes amb aquest propòsit i objecte duna altra part del llibre.
Laigua no sha aprofitat només per al consum humà o animal i per al reg. També se nha aprofitat lenergia. Daquest aprofitament tracta un altre capítol en el qual sexplica el funcionament dels molins moguts per laigua (fariners, paperers
), les forges o les centrals hidroelèctriques.
Com caldria esperar duna substància tan essencial, l'aigua ha tengut una gran influència en la cultura popular i és la protagonista de gloses, cançons i rondalles, algunes de les quals recollim en un capítol.
El llibre acaba amb algunes reflexions sobre el futur de laigua a la nostra illa. Comentam lestat dels aqüífers, què es fa amb el gran volum daigües residuals que es genera i feim una anàlisi en profunditat de les sequeres.
