A finals del segle XVIII, el filòsof utilitarista Jeremy Bentham ideà un tipus darquitectura carcerària estructurada entorn duna gran torre central. Fent que el guardià vigilés sense ser vist i que, al mateix temps, els presoners ignoressin si eren observats o no, es creà un estat de vigilància permanent que garantia el funcionament automàtic del poder.
El panòptic és lull que tot ho veu i lantecessor directe del Big Brother orwellià que, en permanent evolució, ha mutat cap a les actuals xarxes socials. «No deuen ser, per ventura, les nostres pròpies apps el camp de proves de la fàbrica social utilitarista? ¿No són les nostres ciberutopies la darrera versió del messianisme polític que representa tan explícitament el panòptic?», demana Javier Cigüela en el pròleg daquesta edició.
El panòptic no només planteja una garjola utòpica: és un assaig pertorbador sobre les possibilitats del control, lanonimat del poder o la impersonalitat del domini i la vigilància.