El cel i linfern, el dia i la nit, lestiu i lhivern. El món està estructurat en metàfores, en convencions quasi immorials de blanc o negre que ens ajuden a entendre que una cosa no és possible sense la contrària i que, entremig, sempre hi ha grisos, morques, carbonissa perquè tampoc hi ha Reis ni regals sense carbó, dolç o no.