el buit és la primera incursió de lescriptor Lorenzo Galiana Gallach (València, 1956) en el món del teatre. Aquesta breu peça dramàtica, descriu J. Chagall al seu pròleg, és «lexcusa perfecta per a reviure un moment històric real a partir duna trobada força improbable entre dos personatges que rememoren i sendinsen en agra dialèctica amb lobjectiu de desentranyar certs episodis de la recent història espanyola: la mort del dictador, la restauració de la monarquia borbònica, la transició política, lavortat colp militar de 1981, el terrorisme o la violència destat.» Lautor de títols com ara La mosca española (2005) i Recuerdos sin memoria (2008) busca la reparació històrica, una quimera inassolible, però absolutament legítima. En edició bilingüe, EdictOràlia llibres i publicacions enceta amb el buit una nova col·lecció dedicada a la literatura dramàtica.
Economista, advocat i auditor amb una llarga trajectòria professional de quaranta anys en el sector editorial, Lorenzo Galiana Gallach ha exercit diverses responsabilitats en la gestió dempreses com ara els diaris Información (Alacant); La Provincia i Radio Canarias; La Opinión de Murcia; Levante-EMV, Artes Gráficas del Mediterráneo i Valdisme (València), entre daltres. Així mateix, ha estat professor col·laborador de la Universidad CEU San Pablo. En lactualitat, centra la seua tasca professional en lexercici de ladvocacia.
«El text de Lorenzo Galiana, afirma J. Chagall al seu pròleg, busca la reparació històrica, una quimera inassolible, però absolutament legítima. Recrea un retrobament impossible entre dos personatges absolutament improbables, ficticis, però recognoscibles en la seua polaritat ideològica, en el seu antagonisme polític, pels seus interessos socials i culturals enfrontats i contradictoris en si mateixos. La història de Galiana trau el cap al teatre polític, a un teatre que aborda els processos socials i polítics antagònics dun món eternament polaritzat. Tal vegada, sense pretendre-ho, aquesta breu peça dramàtica, a partir duna situació concebuda des de la ficció i la fantasia, estableix un divertit, alhora que dolorós, joc dialèctic i de crítica entre els seus protagonistes, que de segur interessarà i no deixarà indiferents els lectors que shi acosten.»
