«Em dic Tara Selter. Soc al divuit de novembre, reverbera al meu voltant. Soc una criatura extraordinària que no hauria de ser a prop de les persones que saben on van. [
] Puc comptar els meus dies, i ho faig. Puc escriure sobre els meus dies, i ho faig [
], puc escriure el que vulgui, puc viatjar on vulgui, no em falta res. Camino per la vora dun precipici, compto els dies i els apunto. Ho faig per recordar. O ho faig per mantenir el control dels dies. O potser perquè el paper recorda el que dic. Com si jo existís. Com si algú mescoltés.»
Tara Selter, la llibretera antiquària que es troba atrapada en el bucle temporal dun 18 de novembre del qual no troba la manera descapar, continua en aquest segon volum anotant les seves reflexions sobre la situació tan insòlita que està vivint. Torna a lhabitació dhotel on va començar tot, fa una visita peculiar a la seva família, emprèn un viatge per totes les latituds dEuropa en un intent de recrear el pas de les estacions i segueix fent-se preguntes sobre qui és, qui som, quina relació tenim amb el temps i com ens acaba configurant.
