El 1887 Jules Renard va començar a escriure el seu Diari. I ho va fer fins un mes abans de la seva mort, al 1910. Hi anotava les seves conviccions artístiques, escrivia sobre l'escena literària del seu temps i sobre la vida. No hi ha cap aspecte de la realitat que defugi ni que s'escapi de la ironia esmolada de Renard. -Els elogis -escrivia- s'inverteixen, com els diners, perquè ens els tornin amb interessos.
En aquesta selecció de textos, a cura d'Antoni Clapés, hi trobareu els millors aforismes d'un escriptor lúcid i valent, un aplec d'opinions contundents contra el cofoisme, la falsa modèstia, la hipocresia, la coherència, la mediocritat, l'orgull i la vanitat. Un llibre balsàmic en aquests temps d'excessos. Excés de correccions polítiques. Excés de beneiteria. Excés de bondats de segona mà. "La ironia salva el món".
