Molts pocs dies després de la revolta militar del 18 de juliol de 1936, es varen iniciar els primers bombardeigs aeris sobre Mallorca, i especialment sobre Palma, per part dels avions fidels a la República. Tot i que els danys ocasionats varen ser limitats, aviat es va veure la necessitat dadoptar mesures de defensa passiva per a protegir la població civil. Donada la inoperància dels Comitès existents des de 1935, el mes de febrer de 1937 es va decidir militaritzar el servei i es va crear la Jefatura de la Defensa Pasiva Antiaérea de Baleares. Les mesures adoptades varen ser moltes i variades: obscuriment nocturn, senyals dalarma, brigades de salvament, serveis sanitaris, serveis antiincendis, protecció antigas i, molt especialment, construcció de refugis antiaeris.
Bartomeu Fiol analitza en profunditat levolució de lorganització de la Defensa Passiva a Mallorca, i fa un recorregut per les distintes mesures que es varen adoptar. El llibre dedica una atenció especial als refugis antiaeris, i nanalitza loblit que va seguir al seu tancament. Al mateix temps, es proporciona un important recull dinformació, amb plànols i fotografies, dels vestigis que encara es conserven de lobra feta a Palma per a la protecció passiva de la població civil.
