"Els sots feréstecs" ha estat considerada la primera novel·la modernista perquè va iniciar un dels perÃodes més productius de la novel·la catalana. LÂ’obra, de fet, es troba en una cruïlla: dÂ’una banda, és el resultat de la introducció, a Catalunya, dels corrents simbolistes i decadentistes; de lÂ’altra, se situa enmig de la crisi polÃtica i social de fi de segle i de la defensa de les actituds regeneracionistes. La novel·la sÂ’encara al fracà s de lÂ’intel·lectual en la seva lluita per regenerar la societat. Paradoxalment, però, obre la novel·la catalana cap allò que sÂ’estava reclamant: tornar a les arrels de lÂ’individu, descobrir la personalitat capaç de sentir i obrar per ella mateixa, de posar en exercici la seva voluntat, de fer-se i fer, com a camà de progrés col·lectiu
Raimon Casellas (Barcelona, 1855 ? San Joan de les Abadesses, 1910) va ser el crÃtic artÃstic més important del modernisme. Redactor de lÂ’"Avenç" i de "La Vanguardia", el 1899 va passar a "La Veu de Catalunya" com a cap de redacció. Com a narrador va publicar un seguit de contes entorn dÂ’escenes ciutadanes; també "La damisel·la santa", una novel·la curta que pot considerar-se un precedent directe dÂ’"Els sots feréstecs". Cal esmentar també la sèrie de narracions "Les multituds" (1906) i el recull de contes "Llibre dÂ’històries" (1909).
