El llibre Escorcoll de Marta Pérez i Sierra manté una fidelitat al llibre anterior, Llavors, els peixos, pel que fa a lús dels símbols com a forma dexplicació del món. Només que ara el terreny de joc està més delimitat: és un poemari narratiu, sotmés a una linealitat generadora duna tensió dramàtica.
El seu llenguatge, malgrat no seguir lescriptura versicular del llibre anterior, manté una idèntica atmosfera sensual i profètica, gairebé bíblica.
Dalguna manera, Escorcoll, a través de les seues cinc seccions, se sotmet a un relat en el qual assistim a la ruptura de la protagonista amb un món idíl·lic, «ledat de la innocència», presidit pel «perfum de la primera poma».
Tot seguit es produirà una caiguda, una expulsió del paradís original per culpa d«uns grams per emblanquinar la soledat», i el posterior càstig: «No plou mai dins les cel·les.»
Finalment hi haurà una redempció, «perquè surti larc de Sant Martí», i el retorn al paradís inicial: «Ja ets a casa.»