Geografia íntima és un dietari emocional que acompanya una dona que sacosta als cinquanta en el seu retorn a París un any després dhaver-se retrobat amb un amor de joventut i tot shagi acabat.
La ciutat els seus cafès, els carrers en pendent de Montmartre, els museus, els cementiris i el Sena es converteix en un escenari viu on la protagonista intenta reconciliar-se amb un record que encara batega fort.
Entre passejades, trobades inesperades i rituals quotidians, la narradora escriu per comprendre què queda després del desig, què vol dir estimar i què implica travessar el dol dallò que no tornarà. El text explora amb lucidesa la fragilitat, la memòria, la solitud i el cos que canvia, però també la capacitat de tornar-se a inventar, de dir no i de començar de nou.
Amb una prosa íntima i despullada, lautora dibuixa el mapa duna reconstrucció personal: un París que és alhora refugi, mirall i camp de batalla emocional. Un recorregut silent per la ciutat de la llum ple de referències literàries, històriques i cinematogràfiques. Geografia íntima és, finalment, el relat dun viatge cap a una mateixa, un acte de cura i de llibertat.
