El llibre que teniu entre les mans és la història de les ciutats balears tardoromanes, començant per reminiscències del segle VI aC i travessam els segles de predomini de la cultura grega, amb les seves històries i llegendes, contagiada per elaboracions dels fenicis. Arribam als autors llatins, que plasmaren els noms dels arxipèlags: el de Pitiussai, per la seva ecologia, i els de Gymnesiai i Baliareis, per l'esperit guerrer, i que denoten l'origen hel·lènic. Les Balears són una Major i l'altra Menor, fins que als segles IV-V no abans, com se suposava el bisbe Sever de Menorca (418) presenta els substantius Maiorica i Minorica. Ebusus (Eivissa) ja era d'antic el nom de l'illa i alhora de la ciutat; Capria (Cabrera) apareix al segle I, i Ophioussa, illa de les serpents, precedeix el nom de Fermentella, que és l'única aportació medieval important. A distància de segles d'Ebusus segueixen els noms de les poblacions Palma i Pollentia a Mallorca, i Iamo i Mago a Menorca.
La recerca es clou cap als anys 1110 i 1115, amb les cròniques dels reis de Noruega i dels pisans dels estralls d'aquell temps. Els noruecs transformaren els noms rebuts del bisbe Sever en Maiork i Menork.
