«[
] el lector comprovarà, que Hombres cau de ple en un llenguatge obscè i sense cap submissió ni a les mostres més subtils daquest gènere ni a res semblant al que en diem decòrum. Per entendrens, si Oscar Wilde, cap als mateixos anys, mirava de subsumir la seva homosexualitat, o, senzillament, la seva tirada a una sexualitat desenfrenada, dins uns paràmetres relativament artístics com és el cas de Salomé, que narra els amors carregats de crim i de lubricitat de la noia jueva amb Joan Baptista, Verlaine va tirar pel dret, en aquests poemes, emprant paraules, descrivint situacions i positures, i dibuixant metàfores que entren de ple en el que solem anomenar barroeria.»
Jordi Llovet, pròleg a Homes, de Verlaine
