Josep M. Quadrado enllestí les Informacions judicials amb la consciència que seria una obra escrutada minuciosament pels coetanis i, per què no, amb ambició de futur. Per a ell, a 1896, encara era del tot vàlida la valoració inicial que feu en la seva joventut. En el ja llunyà 1841 havia sentenciat que la revolta de Mallorca fou «mas barbaras que las de Valencia [
], menos nobles que las de Castilla [
]», les primeres «un rapto solamente de violenta democracia en defensa» i les segones «una defensa del poder feudal y de las libertades municipales». La documentació que tengué a labast, testimoni a testimoni, li havia anat donant la raó; el que va poder veure dia a dia al llarg de la seva vida, per a ell, no feia més que confirmar-ho. La seva mort abans de la crisi de 1898 lalliberà del que molt possiblement hagués vist com a una repetició de la venjança del cel que, a 1523, es manifestà «con la terrible y assoladora peste».
En part, sequivocà. Els postulats sobre les revoltes i les revolucions que aplicà a Mallorca varen ser dogma de fe per gairebé tothom que sapropava a la història illenca fins avançat el segle XX. El que mai no podia esperar, de cap manera, és que amb els canvis de metodologia en lenfocament de la història i amb la irrupció de la interdisciplinarietat, precisament les Informacions judicials resultarien una font única per aprofundir en el moviment agermanat en una varietat de vessants, algunes delles mai pensades i prou sorprenents, tant pel que diuen com pel que permeten deduir.
Bé està, per tant, que tots agermanats i mascarats, que romanen amagats i massa silents a les pàgines de la publicació pòstuma de Josep M. Quadrado, tornin al món del paper i la tinta dimpremta, amb nova llum i a labast de tothom que els vulgui conèixer, encara que sigui a través dels ulls dun estudiós fill del segle XIX. (De lestudi preliminar dels doctors Margalida Bernat i Jaume Serra)
