Inventari de jubilacions inclou un pròleg de Xavier Rubert de Ventós, on diu que cada un dels judicis o descripcions d'aquest llibre ens interpel·len personalment i ens fan sentir seduïts pel to, i produeixen al filòsof «una sensació de complicitat i també de continuïtat amb l'autor». Josep M. Espinàs, a la ratlla de fer seixanta-cinc anys, i trobant-se en la situació de «no jubilable», ha decidit evocar algunes de les jubilacions parcials que ha anat practicant al llarg de la seva vida. La diversitat de temes és notable, perquè Espinàs reflexiona sobre la platja, l'orgull, el silenci, els cabells blancs, l'ambició, els adjectius, el seny, l'espanyolitat, els amics, el cinema, la popularitat, la incomprensió, les mentides, el col·leccionisme, la paciència i molts altres fets i experiències, sobre les quals projecta una observació penetrant i que li serveixen per oferir-nos, d'una banda, una confessió molt personal, i de l'altra suggerents consideracions sobre «les condicions humanes d'infinita varietat».
