Kiribati és anar lluny per dir allò proper.
Arxipèlags que senfonsen per tornar a surar. Extrems que es toquen, forats de cuc que es contorsionen per acostar-nos el més llunyà.
Llarg viatge per tornar als orígens. De lexploració de la corporeïtat individual al cos social.
És dir-nos a través de tots els oceans que ens separen i dels mars que ens uneixen. Perdres en un desert i morir de set per massa aigua.
Per donar veu a la devastació del territori i a lextinció de les espècies. Dir la desfeta i tota la seva esfondrada per trobar noves bastides des don tornar a crear la reconstrucció.
Perquè Kiribati també és /Kiribàs/ i és un tornar a aixecar-se per capbussar-se en la vida fins a lextenuació dels pulmons.
Lautora ho diu així: Per anar al més proper i parlar didentitat, comunitat i societat a Mallorca me nhe hagut danar a Kiribati, un arxipèlag als antípodes, fent un viatge del Mediterrani al Pacífic per trobar les paraules per glosar la desfeta a través duna imatge colpidora de la devastació: la dun país que està desapareixent de forma lenta però inexorable sota les aigües dels nostres excessos. Paradisos que es desintegren, extrems que es toquen, forats de cuc que es retorcen fins a acostar-nos el més llunyà. Magallufs i mamadings, drogues caníbal i corrupció es donen la mà amb imatges més líriques i reflexives fins a confondre paisatge mediterrani i polinesi, passat, futur i present, responsabilitat i reparació. I mai he estat a Kiribati.
