L?anell és aproximadament un dietari o una memòria d?uns dies passats a París del protagonista del poema amb la seva amiga. Ens parla en primera persona a partir de converses i de passejos. Estem arran de vida i de les coses, de l?atzar que pot prendre ?dins el poema? la forma de la rodona necessitat. Els últims poemes de Jordi Llavina parteixen d?aquí. I és des d?aquest caminar atent que, arribats a un punt, el llenguatge es fa dens entorn d?una imatge i qualla en un poema com a rúbrica o fa un pas més i esdevé poema independent. L?ús de la cançó com a gènere poètic vindria a subratllar aquesta fidelitat a l?experiència propera. Sense renunciar a aquest camí com a porta d?entrada, podem connectar amb els paisatges més diversos i amb reflexions que desemboquen al centre de la seva poesia.
