SALVADOR GALMÉS va néixer el dia 9 de març de 1876 en una possessió del terme de Sant Llorenç d'es Cardassar (Mallorca) anomenada "Ses Sitges". Als catorze anys, després d'haver estat algun temps aprenent de fuster, va ingressar en el Seminari Diocesà de Mallorca. Ordenat sacerdot el 1904, obtenia tres anys més tard la llicenciatura en Dret a la Universitat de Barcelona. En el bisbat de Mallorca va ocupar els càrrecs de Notari de la Cúria, Notari Apostòlic Diocesà i Defensor del Vincle. El 1942 fou nomenat corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, i, el 1945, de l'Institut d'Estudis Catalans. Va morir a Sant Llorenç el dia 25 d'abril de 1951. La delicada tasca de transcriure i publicar les obres catalanes de Ramon Llull, a la qual va dedicar Salvador Galmés gran part de la seva vida, fou sens dubte un dels motius que l'impediren de cultivar amb més assiduïtat la creació literària. Tot i amb això, la seva única novel·la, Flor de Card, publicada el 1911, i una sèrie no molt abundosa de contes, són prou perquè l'hàgim de situar entre els més importants narradors del nostre temps. A l'esmentada novel·la i, sobretot, en els contes -gènere en el qual es un vertader mestre-, Galmés ofereix una visió intensament realista de la ruralia mallorquina, del tot oposada a l'òptica idealitzadora amb què havia estat contemplada per la tradició romàntico-burgesa. Un exemple extraordinari és La dida, sens dubte una de les millors narracions que s'han escrit en català, en la qual es posen ben de manifest les més altes qualitats de l'estil apassionat i expressiu, ple d'humanitat i de poesia, que caracteritza el gran escriptor illenc.
