La Germania mallorquina va ser la revolta social mes massiva i sagnant que ha tinges lloc al Ilarg de la hist6ria de Mallorca. Tingue connexions amb la Germania de Valencia. Va set un movimcnt popular qua se va iniciar a la Ciutat el febrer de 1521, per6 les saves reivindicacions economiques varen atreurc tot d'una a una important quantitat no nomes de menestrals sine tambi de pagesos. Pricticament totes les vitas, mays Alcodia, se varen adherir a la Germania. Els agcrmanats prengueren el poder mitjan novas instancies d'exercir l'autoritat ? instadors, tretzenes qua coexistiren amb Its instituci-ons prcexistents. Vann destituir al virrei, Miguel de Gurrea, que pani de Mallorca. La pressio exercida contra els scus adversaris, els cavaliers i els ciutadans, va far que aquests es refugiessin a places emmurallades, corn Aleadia o els castells de Smutted i 13ellver. Aquest fou assaltat el juliol de 1521. A partir de flavors, una onada d'amiagermanats, anomenats els mascarats, fugi de Mallorca, cap a Eivissa, Menorca o a is peninsula. La violencia and en augment a Mallorca durant 1522. Els agermanats corneteren a
