Les campanyes militars del Marroc (1859-1860) varen estar motivades per disputes frontereres i es saldaren amb el triomf a les batalles de Tetuan i Castillejos, on va guanyar un gran prestigi un militar progressista, el general Prim. Amb la pau de Wad-Ras, Espanya va incorporar el territori dIfni i amplià la plaça de Ceuta. Emperò aquesta pau no duraria gaire a causa de la contínua insurrecció de les cabiles rifenyes, que va tornar a revifar la guerra el 1893. Pocs anys després, amb la campanya de 1909, siniciarien una sèrie de cruentes operacions que es saldarien amb molts soldats morts i ferits fins a 1927, moment en què és donà per pacificat el territori. Foren anys convulsos i de mobilitzacions contra la guerra, com la Setmana Tràgica de Barcelona, i anys dun encès patriotisme popular a les Balears (no exempt també de veus crítiques) envers els seus soldats, que lluitaven a terres llunyanes.