A mitjan segle XIX alguns mallorquins intrèpids decideixen fer les Amèriques i s'estableixen en un poble argentí a la vora del Paraná; era San Pedro, a 171 km al nord de Buenos Aires. Darrere d'aquests pioners, a finals de la mateixa centúria, ja s'hi aplega una bona colla procedent de la comarca sud-oriental de l'illa (Felanitx, Manacor...). Eren un centenar llarg dels deu milers d'immigrants balears que havien fixat la seva residència a les províncies de Buenos Aires i La Pampa. En el present llibre resseguim la història lingüística de la comunitat mallorquina establerta al que va arribar a ser un temps Sant Pere i intentem descobrir si ha perviscut com a tal fins avui. Han mantingut la llengua catalana que duien quan s'hi varen instal·lar? Això és: l'han transmesa als seus descendents? I quina fesomia presenta actualment? S'assembla al mallorquí de procedència? Llegim el que ens n'han de dir els sucessors d'aquells mallorquins que un bon dia varen abandonar la seva estimada 'Roqueta'.
