Inserida en la tradició de la novel·la de postguerra, La mà del jardiner presenta la versió mítica dun poble mariner de Mallorca fins a convertir-lo en un ecosistema de personatges fascinants, a mig camí entre allò brillant i allò patètic: poetes i militars; beates i mantingudes; mossens i oligarques; brodadores i Contrabandistes; mediocres i virtuosos; víctimes i botxins
Tots ells són captius dunes pulsions humanes i duna relativitat moral que fa que, en nombroses ocasions, sigui difícil desbrinar qui és bo i qui és dolent.
La mà del jardiner, publicada originalment el 1999 i recuperada en una edició íntegrament revisada per lautor, descriu el clima autàrquic duna Mallorca tragicòmica, sacsejada per la irracionalitat dun temps i pel conservadorisme integrista que empeltaria una infinitud de traumes en la mentalitat de les generacions posteriors. Una visió hiperbòlica i al·lucinada daquell localisme que «no perdona ni latreviment ni les diferències» i que, al mateix temps, imposa un silenci patibulari sobre les nafres duna guerra que, ni molt manco, no finalitza el 1939.
