La mort i la pluja és un arxipèlag de contes, car tots ells tenen una mateixa veu i es desenvolupen en un mateix escenari, en el qual alguns personatges mantenen una presència intermitent, de vegades com a protagonistes, d'altres com a secundaris. L'autor ha volgut fer un exercici de memòria personal, revisitant els anys de la seva infantesa, anteriors a l'esclat del turisme a Mallorca, i que, per causa de l'acceleració de la història, han quedat fixats amb un vague perfum de paradís perdut. Aquesta ficció ha nodrit un imaginari popular i ha deixat en alguns corrents literaris del país un rastre de nostàlgia que, de fet, suplanta una realitat molt més dura i més rica.
