Aquest és un llibre d'homenatge i de reivindicació; d'homenatge, perquè un centenar de glosadors de picat de Mallorca, d'ençà de 1730, prenen la paraula. És la cançó oral improvisada, aquella que és com una verga de llamp, i que no es pot rectificar. Però també és una reivindicació, perquè un combat de picat resumeix l'essència de la vida, els anhels, les esperances, la il·lusió, l'amor, l'angoixa, la mort... en uns mots que surten de l'ànima del glosador, i esdevé un referent universal, repetit en altres indrets del món, en diferents cultures i llengües. Per això, l'autor dedica aquest recull als grans mestres de la poesia oral improvisada de Mallorca, als qui ja no hi són i als qui n'han agafat el relleu.
El professor Gabriel Janer Manila diu en el pròleg: «No he de senyalar fins a quin punt els treballs i els dies de Felip Munar han contribuït a revitalitzar al nostre país una de les pràctiques culturals més antigues de la humanitat: aquella que consisteix a construir versos i fer-los avenir per l'extrem. I concentrar en el quadre de síl·labes i rimes una representació de l'amor, de l'alegria de viure, del dolor, de la protesta perquè la feina és feixuga i el jornal no basta, del drama que estreny el cor, com un ocell, el cor, que no deixen volar.» Però aquestes cançons potser ens ajudaran a volar...
