En Raimon escriu contes per a la ràdio i viu amb el seu germà Blai, que va quedar trastocat per un accident en un bosc quan era petit i ara porta una vida senzilla treballant en un taller ocupacional. Un dia en Rai rep un encàrrec estrany, una dona gran que sempre escolta els seus relats, la Cèlia, vol contractar-lo perquè li escrigui la seva biografia: «Mai no hauria imaginat que els teus contes explicarien tan bé la meva vida».
La seva relació creixerà a cavall del relat i el record. Ella li encarregarà reescriure tot allò que va viure i ell intentarà esbrinar què s?amaga darrere una oferta gens innocent.
La vigília és una novel·la abassegadora que uneix el millor i el pitjor de l?ésser humà. És una història sobre el poder infinit de l?amor, el valor dels nostres records i la vida que hem decidit dur a terme per sobreviure al nostre passat.
«És impossible destriar el que un escriu d?allò que un viu. Les paraules es barregen amb els dies, i la línia difusa que separa el record del conte es confon. Diuen que, tard o d?hora, les lletres sempre acaben dictant sentència.
Jo hauria volgut viure dins de moltes històries que vaig escriure per a la ràdio, fins i tot d?adolescent hauria viscut en el vers d?algun poe - ma: aquella passió desaforada en una habitació petita però lluminosa a l?estiu, compartir una ampolla de vi i el dubte de si viure val la pena ?ara que la inèrcia ha vençut al dubte?, tastar boques i cossos que se?m van escapar, conèixer gent i passar per dins seu (o que ells passessin per dins meu) sense fer-nos mal».
