Aquest llibre estudia els canvis i les continuïtats als quals s’ha vist sotmesa la festa de Sant Antoni a Manacor al llarg del segle xx. La recerca que s’exposa en la present edició confirma només parcialment les tesis de Zygmunt Bauman segons les quals el capital social de les antigues comunitats premodernes hauria desaparegut completament. D’aquesta manera, l’apel·lació a la identitat i la tradició locals en la celebració de Sant Antoni no seria més que un fals mecanisme de compensació de les inseguretats provocades pels desequilibris de poder i pel canvi social vertiginós als quals ens sotmet la sobremodernitat.
Antoni Vives remarca de forma especial que en la prà ctica ritual de les festes de Sant Antoni a Manacor es donen lÃnies de continuïtat que ens fan pensar en la reproducció dÂ’almanco una part important del capital social que es generava en les celebracions premodernes. És aixà com a partir dels anys seixanta del segle xx les velles prà ctiques festives dÂ’odre tradicional es començaren a fusionar i hibridar amb altres aspectes dÂ’adaptació a la modernitat. DÂ’aquesta manera es va superar la fase de descapitalització social de la festa causada per la progressiva domesticació i institucionalització dels seus rituals viscuda amb anterioritat. Tot plegat configura unes dinà miques de transmodernització en el marc de les quals, mitjançant el ritual festiu, sÂ’han seguit reproduint les xarxes dÂ’afecte personal i de solidaritat local que han fet possible la mobilització col·lectiva en conjuntures històriques desfavorables.
