Aquest llibre estudia els canvis i les continuïtats als quals sha vist sotmesa la festa de Sant Antoni a Manacor al llarg del segle xx. La recerca que sexposa en la present edició confirma només parcialment les tesis de Zygmunt Bauman segons les quals el capital social de les antigues comunitats premodernes hauria desaparegut completament. Daquesta manera, lapel·lació a la identitat i la tradició locals en la celebració de Sant Antoni no seria més que un fals mecanisme de compensació de les inseguretats provocades pels desequilibris de poder i pel canvi social vertiginós als quals ens sotmet la sobremodernitat.
Antoni Vives remarca de forma especial que en la pràctica ritual de les festes de Sant Antoni a Manacor es donen línies de continuïtat que ens fan pensar en la reproducció dalmanco una part important del capital social que es generava en les celebracions premodernes. És així com a partir dels anys seixanta del segle xx les velles pràctiques festives dodre tradicional es començaren a fusionar i hibridar amb altres aspectes dadaptació a la modernitat. Daquesta manera es va superar la fase de descapitalització social de la festa causada per la progressiva domesticació i institucionalització dels seus rituals viscuda amb anterioritat. Tot plegat configura unes dinàmiques de transmodernització en el marc de les quals, mitjançant el ritual festiu, shan seguit reproduint les xarxes dafecte personal i de solidaritat local que han fet possible la mobilització col·lectiva en conjuntures històriques desfavorables.
