PAULICS, VERONIKA / NAVARRO TERCERO, JOAN
Al llindar de la vida comença el camí que porta al final. Tot respira davall un incendi dastres. Una barca verda llisca riu avall. El tacte de la llum damunt les coses petites. Els colors de les hores errants. El cant amagat, confús, entre les branques i el desglaç. Petites canoes arriben al port amb fruites per als infants. Damunt la molsa i els líquens he vist noves galàxies. El que és a dalt és a baix. A tocar de la carena, un cérvol. De lluny tensuma, i atent et mira abans de partir muntanya amunt. Arriben cavalls lluents amb crineres que onegen i algú mofereix alvocats de larbre que va plantar el seu germà. Dins la terra germinen bulbs i llavors. Shan de descloure les flors i lamor amb els pètals de lalba. Dins el càntir, laigua del cel. A la casa el silenci, la por i la pols. No és locell qui baixa, és una espurna qui es refrega damunt la pell de la serp que ensuma la sang, lhumus i la vulva. Sense por libarem el nèctar de labisme. En el melic de la veritat: el brunziment i la florida a lilla dels ulls. A les mans, el pol·len del sol i el seu antídot. Rere les brases de la nit, a frec de les ombres, neden peixos daurats com la mel. Els líquens són la simbiosi duna alga i dun bolet micet. Un diàleg entre dues veus que sargeixen la vida i la mort, els estralls i els pensaments. Dos alfabets, dos universos que es toquen i amb fúria i tendresa sacaricien. Un encreuament darrels, imatges, sediments i paisatges celats en la memòria. Un intercanvi de llamps. Cartes de dos vidents. Dues maneres paral·leles descriure i des-escriure el món i els records. Dues maneres dobrir els ulls i temptejar el límit als confins del llenguatge. Són la gènesi duna escriptura fèrtil abocada a fràgils infinits. Dues formes de bategar que simanten en un mateix càntic salvatge. Un encontre daigües lluminoses on shi entremesclen lartefacte i lirreal amb la realitat i la pregària.
