En aquest primer llibre de poemes, que Damià Rotger presenta al públic lector, hi podem percebre, com és lògic, alguna influencia, i en especial el mestratge de Ponç Ponç, però també la seguretat duna veu que manifesta una clara ambició literària a lhora dassumir, i superar, un repte devident dificultat. La passió creativa de Rotger és també contenció, voluntat devitar elements superflus i de cercar lexpressió més ajustada, un gust en el tractament de la paraula que en part potser li ve donat per lofici, per la pulcritud i la precisió inherents a la tipografia i les arts gràfiques. Ara és el lector, però, qui al marge de les meves impressions ha de fer la seva propia lectura i trescar, per dir-ho en para ules de lautor, per aquests poemes sorgits de lamor per les lletres i la poesia.
