Lautor dAdéu a lEddy Bellegueule, Història de la violència i Qui va matar el meu pare (Més Llibres, 2019) torna amb un llibre valent, honest i bonic en què explica la història de la metamorfosi social de la seva mare, la Monique, una dona dorigen humil, marginada durant molt de temps per la violència masculina. Fins que un dia, als quaranta-cinc anys, es revolta i emprèn el camí cap a lalliberament.
Lluites i metamorfosis duna dona és doncs un homenatge de lautor a la mare, però sense ometre les febleses i les coses difícils dexplicar.
Molt compromès políticament amb lesquerra i a favor dels drets de la classe obrera i dels col·lectius més desfavorits, Édouard Louis (Hallencourt, 1992) sexposa sobre el paper sense pudor però també sense dramatisme, amb una transparència que a vegades fa patir però que precisament per això commou.
«El distanciament amb la mare descrit com una separació de les vergonyes respectives.»
Eva Piquer, Ara Llegim
«Louis [a Qui va matar el meu pare] es capbussa en la seva infantesa, en una vida de suburbi, lluny de la capital, al cor d'una família treballadora. Com la Carta al pare de Kafka, l'autor passa comptes amb l'home que el va dur al món. Però sobretot ens mostra les conseqüències de les polítiques liberals que estan desfent l'estat del benestar»
Andreu Gomila, Time Out
«[A Qui va matar el meu pare] parla de la pobresa i carrega contra els governs. No arriba a vuitanta pàgines. En canvi, el pes intel·lectual i reflexiu és alt»
Lluís Llort, El Punt Avui
«T'esclata a la cara per la seva brevetat, la seva potència i la seva càrrega revolucionària. [Qui va matar el meu pare] mha recordat la intensitat de la pel·lícula La Haine. El que dic no respon a les exigències de la literatura, sinó a les de la necessitat i la urgència, a lexigència del foc, escriu Louis.»
Jordi Benavente, Martorell negre
