El tall del ganivet s'enfonsa en la lletra com cap altra forma d'expressió escrita no és capaç de fer. La punció permet d'anar fins al cor de la cosa. És ben bé així que els poemes d'aquest cicle han estat escrits. Els trossos que en surten es tornen a compondre al voltant d'una segona reflexió, més distant. El que llegim no són sinó els fragments d'un món que ja s'havia presentat trencat o a punt de fractura. Les paraules retallades prenen una significació inesperada. Una llum s'allibera intempestiva en l'acte de tallar i de separar. Així doncs, el ganivet no dissecciona només les associacions còmplices, també esquinça, sense gaire miraments, tots els vincles suspectes.
